PRESENTACIÓ PERSONAL
Qui soc o perquè estic aquí
Benvinguts i benvingudes al que serà el meu portafoli de l’assignatura Sistema Educatiu i Organització Escolar. Abans de començar m’agradaria presentar-me, explicar els motius pels quals estic cursant aquests estudis i els meus plantejaments de futur envers la branca que ens ocupa.
Em dic Júlia Palomino, vaig néixer el 13 de febrer de 2001 i tot i que visc a Mataró tinc el cor dividit al cinquanta per cent amb el meu poble: Salàs del Pallars. M'encanta la música, caminar per la muntanya, el formatge, la primavera i no m'agraden gens els dies de pluja.
El meu pare és mestre d'educació física, l'escola ha sigut la meva segona casa d'ençà que tinc ús de consciència. He passat moltes tardes a la sala de claustre envoltada de mestres enllestint els últims preparatius pel pròxim dia, molts juliols a les aules fent inventaris, recollint material, organitzant horaris... Probablement, és en aquestes estones on va començar a créixer la meva vocació cap a l'ensenyança.
A mesura que he anat creixent, m'he anat interessant per altres àmbits i un d'ells és la música. No seria qui soc si no fos per la música. Des de ben petita que aquesta disciplina artística m'ha fet créixer i m'ha acompanyat absolutament sempre, a qualsevol moment del dia.
Avui dia, soc pianista i guitarrista i, a més a més, faig classes a una escola de la meva ciutat a gent de totes les edats que tot i ser persones extremadament diferents els uneix la passió per aquest art. La música m'ha donat els millors moments de la meva vida i m'ha acompanyat en els pitjors, també m'ha regalat a persones increïbles i experiències com crear i gravar un CD o tocar juntament amb músics que per a mi són grans referents.
En el moment en què vaig haver de decidir què volia fer amb el meu futur professional, em vaig plantejar la idea de dedicar-me del tot a la música, però als llocs on podia formar-me es respirava un ambient elitista el qual no m’encaixava amb com jo comprenc la música. Considero que ha de ser una eina accessible per a tothom i és per aquest motiu que vaig arribar a la conclusió de què jo volia fer música i ensenyar-la.
Vull ser mestra de música perquè és l’única professió que em permet unir les meves dues grans passions i perquè també em permet facilitar les eines que a mi m'han sigut útils i que he adquirit a un munt d'alumnes de diferents contextos socials, i, per tant, acabar amb la idea elitista que les escoles d’ensenyança superiors de música promouen. No cal ser Cory Henry per jugar amb els teclats o Chicuelo per acariciar una guitarra o Sílvia Pérez Cruz per cantar a ple pulmó.
L’educació musical, a parer meu i a nivells de primària, està obsoleta. Vull que quan els meus futurs alumnes pensin en l’assignatura de música, no recordin que van aprendre a tocar La Guerra de les Galàxies amb la flauta dolça. Cal trencar aquesta dinàmica avorrida i desagradable i fer de les poques hores lectives espais de llibertat expressiva, d’escolta activa, de cura personal i d’educació emocional. Per a mi l’escola és un espai d’oportunitat i igualtat més gran que existirà mai i vull aprofitar-lo.