Sessió 14/10

Al llarg dels anys, la llei educativa ha estat modificada. El motiu d’aquestes modificacions solen ser amb l’objectiu de millorar l’experiència educativa i formativa dels ciutadans de l’Estat espanyol. No obstant això, si ens fixem en la taula adjunta, observem com el canvi de lideratge polític significa alhora la reforma de la llei educativa llavors vigent tal com ens detalla l’estudi de Pascual, R. D. M. (2005). «Actores y estrategias de la política educativa española».  És llavors quan sorgeix la inevitable pregunta de: realment les reformes estan motivades per la voluntat de millora o ha estat adoptada com a una eina política de control? Sigui quina sigui la resposta, una conclusió és clara: controlar l’Educació suposa controlar el futur i per tant tenir el poder per a encaminar la població cap a un lloc o un altre. Està clar, doncs, que l’Educació és una de les eines socials més potents per a transformar el món on vivim. Cada gest, paraula o actitud que com a mestres podem fer a les aules pot tenir una gran repercussió en el futur dels alumnes que passin per les nostres mans. Cal ser conscients de la gran responsabilitat que això suposa, i més enllà de si l’educació està polititzada o no el nostre objectiu ha de ser el de mirar el món i fer-lo entrar a les aules. L’escola no prepara per a la vida, sinó que l’escola és vida en si mateixa i per aquesta regla de tres, la política hi serà present, com la tractem ja serà responsabilitat nostra. La tasca educativa dels docents ha d’estar emmirallada amb el progrés social que s’estigui donant en aquell moment i si això significa parlar de violència masclista, del col·lectiu LGTBIQ+ o de salut mental, cal que es faci. Volem alumnes crítics amb el present i la capacitat de criticar demana d’informació per tal de formar una opinió pròpia sobre qualsevol tema, privar als alumnes de tal informació és un error.